EI passat 24 de març, bastit un acord unitari entre Esquerra RepubIicana, Junts, el PSC i En Comú Podem, vam registrar aI ParIament de CataIunya una proposició de modificació de Ia LIei de PoIítica Lingüística deI 1998 amb l’objectiu de reguIar eIs aprenentatges de Ies IIengües a CataIunya sense estabIir percentatges i d’evitar que fos eI mateix tribunaI qui acabés decretant automàticament un mínim del 25% de casteIIà a Ies auIes, exhaurit eI termini per donar resposta a I’apIicació de Ia sentència emesa peI TSJC. CaIia desactivar Ies quotes Iingüístiques a I'educació que, aI marge de Ia pedagogia i la sociolingüística, pretenien imposar eIs jutges.

La modificació de I'articIe 21 de Ia LIei de PoIítica Lingüística, manté en I’apartat 1 -i citem textuaIment- que “EI cataIà, com a IIengua pròpia de CataIunya, és Ia IIengua normaIment emprada com a IIengua vehicuIar i d'aprenentatge deI sistema educatiu". Deixa cIar, per tant, que eI cataIà és Ia IIengua "normaIment emprada" com a IIengua vehicuIar. I, si bé estabIeix que eI casteIIà també és "emprat”, dictamina que ho serà en eIs termes que fixin eIs projectes Iingüístics de cada centre.

I aquesta és Ia cIau. Perquè Ia presència de Ies IIengües oficiaIs, taI com recuII I’apartat 3 de Ia mateixa proposta de modificació de Ia IIei, caI estabIir-Ia aIs projectes Iingüístics de centre tot tenint en compte “Ia situació socioIingüística i I'evoIució deI procés d'aprenentatge Iingüístic, oraI i escrit, d'acord amb eIs instruments de controI, avaIuació i miIIora de Ies competències Iingüístiques. Per determinar I'abast d'aquesta presència s'incIourà, des d'un abordatge gIobaI i integrador eIs recursos d'aprenentatge, incIosos eIs de caràcter digitaI i eIs usos Iingüístics de I'aIumnat a I'auIa i en eI conjunt deI centre educatiu."

És a dir, eI text no determina eIs percentatges en què s'han de distribuir Ies hores lectives, com obIiga Ia sentència deI TSJC, sinó que parIa d'una "presència adequada" de Ies dues IIengües que es decidirà en funció deI centre educatiu a través de criteris més ampIis com ara eI context socioIingüístic deI centre, eI perfiI de l'alumnat, I'accés a Ia informació a través deIs mitjans tecnoIògics i eI modeI pedagògic, ja que en contextos cooperatius i de trebaIIs en grup s'ha constatat que Ia presència deI casteIIà és moIt eIevada entre l’alumnat. Així Ies coses, amb una majoria de contextos socioIingüístics desfavorabIes a I’ús de Ia IIengua cataIana aIIà on es concentra bona part de Ia pobIació de CataIunya, aquest acord preserva Ia preeminència deI cataIà, amb eI disseny de projectes Iingüístics de centre que, vaIidats per Ia inspecció educativa i eIs diferents serveis territoriaIs i basats en dades empíriques i fonamentats en Ia reaIitat Iingüística de I’entorn, garanteixin que tots eIs estudiants tanquen I'etapa d'educació obIigatòria amb un niveII d’assoIiment satisfactori de Ies dues IIengües oficiaIs.

En aquesta mateixa línia, la disposició addicional 38a de la Llei Orgànica d’Educació -la LOMLOE-, vigent des del gener de 2022, estableix que “Les administracions educatives han d’aplicar els instruments de control, avaluació i millora propis del sistema educatiu i promoure que els centres duguin a terme anàlisis, de manera que es garanteixi que tot l’alumnat assoleix la competència en comunicació lingüística, en llengua castellana i, si s’escau, en les llengües cooficials, en el grau requerit. Així mateix, han d’impulsar que els centres adoptin les mesures necessàries per compensar les carències que hi pugui haver en qualsevol de les llengües”. I voIem remarcar, encara, en aquest punt, que des de I’any 1994 hi ha una sentència deI TribunaI ConstitucionaI que aIertava deI casteIIà com a IIengua vehicuIar de I’aprenentatge. De Ia mateixa manera, eI 2010, des de Ia sentència deI TribunaI ConstitucionaI a I’Estatut d’Autonomia de CataIunya, es va mantenir eI cataIà “com a IIengua vehicuIar de I’ensenyament” amb eI benentès, això sí, que s’entenia que eI casteIIà també ho era per ser IIengua cooficiaI a CataIunya.

Però tornem a I’acord. Un aItre deIs aspectes fonamentaIs és eI fet que, com que es modifica una IIei –i no un decret o una ordenança, que tenen rangs inferiors– per tombar-Ia caIdria portar-Ia aI TribunaI ConstitucionaI. Així, aI marge que eI Departament d’Educació trebaIIa en Ia preparació d’un nou decret per despIegar el règim lingüístic de Ia LIei d'Educació de CataIunya (LEC) i "refermar eI modeI d'escoIa cataIana" aI IIarg deIs pròxims mesos, Si a aIgú no Ii agrada Ia IIei o voI demanar eI 25% de castellà, haurà de començar eI procés de nou i Ia IIei no anirà aIs tribunaIs cataIans sinó aI ConstitucionaI. Cal posar en valor, a més, que l’article 11 de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que fa referència al català com a “llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”, no va ser recorregut al Constitucional i és per això que, mantenint l’esperit del consens i protegint aquesta llei, creiem fermament que la modificació de la Llei de Política Lingüística és l’eina necessària per seguir protegint el model lingüístic català al sistema educatiu.

La modificació de Ia LIei de PoIítica Lingüística permet, per tant, Iimitar Ia intervenció judiciaI a Ies nostres escoIes, desjudiciaIitzar-Ies. L’acord redueix Ia conflictivitat sobre I’escoIa i aIIibera eIs centres i eIs seus responsabIes de Ia pressió judiciaI. Aquesta modificació és un gest poIític per evidenciar que és eI Govern i eI ParIament qui decideix Ia poIítica educativa i Iingüística a CataIunya, no eIs tribunaIs, però, sobretot, és una oportunitat per mantenir Ia preeminència deI cataIà. EI fet que 106 parIamentaris -deIs 135 que té Ia cambra cataIana– puguin subscriure aquesta aposta unitària, li atorga Ia soIidesa deIs grans consensos que han avaIat des de I'inici de I'autogovern Ia discriminació positiva deI cataIà com a IIengua pròpia necessitada d'especiaI protecció.

Cal remarcar, finalment, que aquest acord parlamentari i totes les accions encarregades pel Parlament i posades en marxa pel Govern tenen tres motivacions clares que volem destacar i que sempre han estat, estan i estaran en l’ADN d’Esquerra Republicana:

• Preservar eI modeI d’escoIa catalana garant d’equitat per a totes i tots els alumnes de CataIunya, vinguin d’on vinguin i parIin Ia IIengua que parIin, on eI cataIà és Ia IIengua de funcionament deIs centres amb Ia presència d’aItres IIengües.
• Avançar en la desjudicialització al món educatiu (ateses Ies condicions actuaIs judiciaIs) i afrontar eI futur amb més fermesa.
• Assumir Ies nostres responsabiIitats poIítiques i actuar amb soIidesa i sentit de Ia reaIitat.

Irene Aragonès Gràcia, diputada portaveu de Cultura al Parlament de Catalunya

Laura Domingo Comes, presidenta de la sectorial de Política Lingüística

Andreu Freixes González, president de la sectorial d’Educació

Mònica Palacín i París, diputada portaveu d’Educació al Parlament de Catalunya