No és veritat que en català no es puguin fer bons programes i no és veritat que aquests no puguin arribar a la gent jove -dos objectius ben diferents. N’hi ha molts més, però us deixo cinc motius per veure Eufòria (si és que encara no us hi heu enganxat) a TV3:

1. Perquè ho peta quant a audiència. Cinc anys després d’Oh Happy Day, TV3 torna al plató gran amb un talent show dirigit a joves. Tothom en parla: un 18,3% de quota de pantalla de l’última gala (amb un share que ronda el 40% entre els espectadors de 13 a 24 anys). La proposta és un èxit innegable si hi afegim les dades d’streaming (de fet, un pot escriure aquest article seguint-la els dilluns al migdia).

2. Perquè teníem eufòria reprimida a TV3. Eufòria i la recentment estrenada Cucut prometen ser la porta d’entrada a aquest acabar de creure’ns-ho i poder parlar de la nostra televisió pública amb orgull del segell de qualitat. Aquesta nova etapa de refundació dins la CCMA ha d’anar acompanyada d’un sentiment d’il·lusió alliberador i merescut -i, com el nou disc de la Rosalía, corrector d’expectatives pessimistes.

3. Perquè volem enamorar-nos dels joves de la pantalla. Ni fa cringe ni és ridícul que un presentador d’un talent show parli en català. Feia molts anys que no teníem un crush catalanoparlant a la televisió que no fos un personatge de ficció. Per sort, el català -lluny del que voldria el TSJC- també és la llengua dels concursos.

4. Perquè és una proposta ambiciosa. No és veritat que un programa en català i amb menys pressupost hagi de ser menys ambiciós (pregunteu-ho a l’equip d’Objectiu Paki). Eufòria ens sorprèn i promet continuar fent-ho, sobretot a partir de la gala 6 on passaran a ser en directe amb vot de l’audiència. La televisió catalana genera moments (el petó de la tercera gala) que, amb més esforç de l’app de TV3 per completar l’aposta transmèdia, poden convertir-se en icònics.

5. Perquè ens estalviem la part de reality. Eufòria se centra en l’evolució professional dels concursants i els seus coach. Les gales guanyen en dinamisme quan s’estalvien els moments dels 24h d’Operación Triunfo (una experiència de confinament banal després de la pandèmia). El debat se centra en les actuacions: quants grups de whatsapp hi ha de joves que discuteixen sobre la veu de l’Estela?

Eufòria és l’aire fresc que necessitàvem en aquest sortir de la pandèmia i el seu nom no és casualitat. Després d’aquests anys de baixa autoestima, la nostra torna per ensenyar-nos que pot capitanejar una nova etapa d’il·lusió col·lectiva, amb nous anuncis d’Estrella Damm, noves victòries del Barça i, qui sap, un nou grup català revelació del 2008.

Guillem Lloret i Triola

Membre de la sectorial de Comunicació Audiovisual

audiovisual@esquerra.cat