Quan veiem les imatges de l’èxode que està provocant la invasió russa a Ucraïna veiem dones i criatures, víctimes d’una guerra que les condueix a l’exili i que les desproveeix de tot. De la seva vida.

I este èxode de dones i criatures ens fa pensar en aquelles dones, filles de la Segona República que van haver de viure aquell període negre de la nostra història que va ser la postguerra. I d’elles us vull parlar.

La II República va esdevenir un espai de llibertat per a les dones. L’any 1933 votaven per primer cop en la història, al 1932 es va aprovar la llei de matrimoni civil i la llei del divorci per mutu acord. I l’any 1934 la Generalitat va legalitzar l’avortament. Les dones començaven a caminar en l’assoliment de drets, en l’assoliment de la igualtat.

Però l’aixecament militar, la dictadura, el franquisme, van portar la foscor. La pèrdua de drets i llibertats també, i especialment, en els drets de les dones.

En acabar la guerra les dones també van patir la repressió. Tortura, presó, pena de mort. Però també una repressió especifica vinculada al gènere, van ser agredides sexualment, depurades dels seus llocs de treball, vexades públicament i privades dels serveis bàsics. A tots ens venen al cap aquelles imatges de dones republicanes rapades que feien desfilar pels carrers.

Dones que després d’haver viscut com a dones lliures van haver de viure sota la moral nacional-catòlica que va imposar el franquisme.

Però aquelles dones, silenciades, anul·lades als anys 40 son les dones que malgrat tot el que van patir van començar a sembrar als anys 60 les llavors del feminisme. Un feminisme que des d’aquells estaments de l’estructura del govern i des de els estaments religiosos es criminalitzava. Un feminisme que va començar a organitzar-se, mitjançant els moviments associacionistes i obrers que s’anaven gestant a finals dels 60 i als 70 i que de manera capil·lar s’anaven introduint en tots els teixits de la societat i que ens ha portat als drets que a dia d’avui hem assolit.

Per que les dones republicanes no ens dobleguem. I no passaran.

Per elles, visca la República Catalana!!!!!!

Maria Jesús Viña

Diputada al Parlament de Catalunya i vocal de la sectorial de Memòria

memòria@esquerra.cat

*Extracte del discurs de la Mª Jesús Viña Ariño al IV Memorial a les persones afusellades al Camp de la Bota, Sant Adrià de Besòs, 20 de març de 2022.