Memòria

Martí Barrera, conseller de Treball de la Generalitat republicana

Tal com ens ha descrit la família de Martí Barrera, durant aquest breu període que va coincidir amb Macià al Govern, l’«avi» li va dir: "Barrera, davant el dubte, sempre a favor del més dèbil".

Martí Barrera
Martí Barrera

Parlar de Martí Barrera no és només parlar del conseller de Treball de la Generalitat republicana durant el curt període entre 1934 i 1936 , ni del qui fou secretari general d’ERC. Tampoc del sindicalista vinculat a la CNT. Ni de l’obrer que fou. Ni de l’autodidacta... És parlar d’un home fet a si mateix, amb clars ideals republicans, catalanista, demòcrata, treballador, discret, dialogant...

En plena crisi, en part derivada pel crack del 29 i en un moment força convuls de lluites i reivindicacions laborals en que els sindicats (especialment la CNT) tenien un gran poder, ell va saber conjugar els interessos dels treballadors i els dels patrons, cercant alternatives conciliadores i que varen representar una important millora en les condicions laborals dels treballadors, com ara la reducció de jornades laborals, la regulació de molts dels convenis col·lectius, millores salarials, la creació de moltes caixes d’atur forçós, entre altres. Val a dir que comptat i debatut, totes aquestes millores es varen fer en el termini d’un any, aproximadament, si tenim en compte que també va estar empresonat pels Fets d’Octubre.

El seu objectiu era que les lluites socials, derivades en gran part de les condicions laborals, es poguessin tractar en gran mesura mitjançant el diàleg i la responsabilitat, de manera que perdessin la seva dimensió purament com a problemes d’ordre públic, ja que vistos només com a tals, es feia impossible el seu tractament si no era mitjançant la repressió.

Actualment veiem com la societat esdevé cada cop més dualitzada: amb sous que sovint no acompanyen les pujades, no només dels aliments, sinó també de l’energia i que alhora també dificulta greument l’accés a l’habitatge; amb gran precarietat laboral que afecta sobretot als més joves, amb horaris que sovint sobrepassen als legalment marcats, entre altres. I això genera crisi social, cultiu per al feixisme.

I en temps de crisi com els d’ara, cal reivindicar figures com en Martí Barrera en la seva totalitat!

 

Judith Hidalgo

Secretària general de la sectorial de Memòria

memoria@esquerra.cat

 

Per més informació:

"Martí Barrera. Sindicalista, impressor, polític". Manuel Pérez Nespereira. 2014