El dissabte 30 d'abril es va celebrar a la Seu Nacional d'Esquerra Republicana la jornada "Polítiques republicanes de present per una llengua amb futur" organitzada conjuntament per les sectorials de Política Lingüística i d’Educació. Anna Simó, secretària nacional d'Educació, Cultura i Esports, va ser l'encarregada de donar la benvinguda i fer la presentació per destacar la necessitat d'encetar un debat racional amb arguments sobre l’estat i la promoció del coneixement i l’ús del català.

Tot seguit, per donar una visió general sobre la situació del català en general i a l'escola en particular, van intervenir Josep González-Cambray, conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, i Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. En primer lloc, el conseller Cambray va reconèixer la situació preocupant del català a l'escola pel que fa al seu ús i prestigi i va anunciar una nova etapa per impulsar el català al sistema educatiu amb consens pedagògic, social i polític. Un Pla d'Impuls del català i el decret de desenvolupament de l’article 10 de la LEC, per enfortir el model, per protegir jurídicament els centres i els seus projectes lingüístics, per acompanyar-los en el redactat dels projectes lingüístics segons la realitat sociolingüística de centres i entorn i el seguiment de l’aplicació dels projectes lingüístics de centre tant en horari lectiu com no lectiu i segons els resultats de les competències lingüístiques dels alumnes. Va avançar, finalment, que regularà l’avaluació de la competència oral de tot l’alumnat en català, castellà i anglès a 6è de Primària i a 4rt d'ESO.

A continuació va prendre la paraula Francesc Xavier Vila per comprometre’s a transformar la realitat sociolingüística transformant la manera com s’aprenen les llengües, els comportaments i les mentalitats i actituds dels catalanoparlants. A parer seu, la política lingüística ha de ser transversal i ubiqua, realitzant accions des de tots els departaments perquè moltes mesures no lingüístiques tenen implicació lingüística. Segons ell, un dels principals objectius és superar la situació de llengua mitjana minoritzada i que esdevingui una llengua normalitzada, coneguda per la ciutadania i en un règim de plurilingüisme. Com? Fent front als recurrents intents desoficialitzadors i desterritorialitzadors del català per part de l'Estat i capgirant els factors socioeconòmics, demogràfics, comunicatius i tecnològics i de mentalitat que en condicionen la normalitat esmentada. Per aconseguir-ho, el Pacte Nacional per la Llengua és una manera de refer consensos i abordar els reptes de baix cap a dalt amb mesures pràctiques, perquè està convençut que tot i que la situació és complexa, delicada i de retrocés, és reversible.

Seguidament va tenir lloc la primera de les taules rodones amb el títol de "El català sobre el mapa" que Laura Domingo, presidenta de la sectorial de Política Lingüística, es va encarregar de moderar i dinamitzar.

El primer ponent a parlar va ser Lluís Segura, director de Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca, que va explicar que la situació delicada del català com a llengua subordinada i en procés de substitució a les Illes Balears està lligada a un model socioeconòmic derivat del turisme i a l’abandonament del llegat lingüístic. També va donar a conèixer la política lingüística que es fa a les Illes Balears que, malgrat les dificultats, va donant alguns fruits. Finalment, va reivindicar una actitud més ferma d'ús del català a les institucions de l'Estat. El segon ponent a parlar va ser Oriol Torras, regidor a l'oposició a l'Ajuntament d'Esplugues i treballador del Consorci per a la Normalització Lingüística, que va descriure la realitat metropolitana respecte la llengua del que ell anomena municipis dònut, on al centre es parla català i als barris del voltant hi predomina el castellà, on sovint el català és percebut com a llengua forana, i on els ajuntaments socialistes s'ho prenen en general amb una actitud de certa equidistància i poca implicació. A parer seu, és molt important conèixer i reconèixer aquesta realitat metropolitana per tal d'incidir-hi de manera realista. Finalment, el tercer en parlar va ser Francesc Viadel, periodista, sociòleg i escriptor, que va descriure el que per a ell és un procés de substitució lingüística accelerada al País Valencià que es caracteritza per un procés de rusticitat i llatinització de la llengua i d’autoengany simbòlic institucional, en què l’escola no té la força de socialització que tenia fa dècades i que ha de fer front a contínues agressions lingüístiques perpetrades per funcionaris de l'Estat. En aquest context, critica l'actitud tímida del Govern del Botànic per fer-hi front i proposa corresponsabilitzar-se de la recuperació de la llengua fent-la una llengua útil, prestigiada, amb transmissió generacional i en tots els àmbits d’ús a través de l'activisme.

A continuació va tenir lloc la segona taula rodona amb el títol "El català a l'escola: repte i oportunitat" moderada per Montse Bassa, diputada al Congrés de Diputats, que va aprofitar per explicar la bona feina feta per Esquerra Republicana en la negociació de la LOMLOE per “blindar” el català a l'escola, un blindatge que els tribunals s'han saltat per la porta del darrera a través de la sentència del 25% del castellà.

Seguint el fil, va prendre la paraula la primera de les ponents, Núria Mora, secretària de Transformació Educativa del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que va posar l'èmfasi en la importància d'avaluar la competència oral per tal que ens permeti tenir resultats sobre el nivell de competència en català de l'alumnat. A parer seu, davant la situació de pèrdua d'ús social del català a l'escola cal apostar clarament pel canvi de metodologia a través de competències i empoderar i ajudar el professorat com a agent de canvi. La segona ponent a tractar la qüestió va ser Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega, que, a diferència de les exposicions anteriors va explicar que en el seu entorn la llengua d'interrelació i socialització entre infants és el català, i que estan notant un canvi a partir de secundària i també en adults i persones nouvingudes en la llengua de socialització. Justament per això, va explicar els programes de dinamització del català que s'impulsen des de l'Ajuntament i el pacte educatiu 0-20 anys. Finalment, la tercera ponent en prendre la paraula va ser Montse Sendra, investidagora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, que va voler incidir en la idea que tenim un bon sistema amb millors resultats en llengua escrita que en oral, amb reconeixement internacional, però que necessita actualitzacions per no quedar obsolet. Cal un canvi de model pedagògic, perquè el Mestre no és ja el centre de l’aula, cal passar de la immersió vertical a l’horitzontal, com fa anys que treballen a la Bressola, i donar eines, formació lingüística, sociolingüística i pedagògica, així com també donar suport en la gestió de l’aula als docents per fer-ho. Va incidir en la idea de combatre la segregació escolar i dur a terme accions concretes, graduals, contextualitzades i continuades als centres, fora dels centres i des dels municipis per acompanyar els centres educatius en les activitats no lectives. Accions com ara impulsar les aules d’acollida i els plans educatius d'entorn, dotar de recursos docents actualitzats en català al professorat, promoure la recerca orientada a les necessitats del sistema educatiu o incidir en la xarxa d'influencers, youtubers i plataformes de continguts.

Finalment, Sara Bailac, vicesecretària general d'Acció Política, va cloure la jornada i va reiterar les paraules d’Oriol Junqueras quan diu que "la llengua es defensa prestigiant-la i fent-la servir, i que no hi ha ningú com Esquerra Republicana per fer-la avançar en tots els àmbits".

Podeu llegir el contingut complet de la jornada en aquest enllaç: 

https://www.esquerra.cat/uploads/20220509/cronica_2022_4_30_Futur_del_catala_rev.pdf

O bé veure el vídeo sencer de la jornada aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=CXcSwFdc2Cs