Cultura

Posar en valor la cultura

Adelaida Moya
Adelaida Moya

Una de les frases que més sentim quan parlem de polítiques locals, és que els ajuntaments són l’administració més propera i és ben cert. Aquesta és una característica que hem d’aprofitar en tots els àmbits però en el cultural, és especialment enriquidor, quan aconseguim compartir i a aprofundir el diàleg amb els diferents actors que intervenen en els processos de creació i difusió de la cultura del nostre municipi. Mantenir un diàleg proper, honest i sense barreres afavoreix que s’activin els processos de la imaginació i la creativitat, per tal que, entre tots, posem la intel·ligència col·lectiva a treballar pel municipi. No cal fer-ho tot sols, deixem-nos acompanyar, preguntem directament per les necessitats i les propostes de les entitats, dels creadors, dels professionals... i siguem honestos amb aquests col·lectius en explicar fins allà on podrem arribar. Cal torbar fórmules per trencar el distanciament i la incomprensió entre administració i sector cultural i per fer-ho la millor fórmula és obrir portes, oferir un ambient de confiançai de treball conjunt.

També cal posar en valor els equipaments culturals públics dels que disposem i posar-los per complert al servei del municipi, establint vincles amb la ciutadania que els hauria de sentir com a propis. En aquest sentit és bàsic que incorporem el treball amb altres àmbits com l’educatiu, l’acció social, la salut, etc per activar programes que facilitin l’accés al teatre, la dansa, la música o el circ, però també que ajudin a conèixer el funcionament dels equipaments. Per exemple, el procés de creació d’un espectacle o la feina dels tècnics de llum i so que ens permeti conèixer allò que mai es veu des de la platea, o en el cas de les biblioteques, com són els seus fons i arxius, com es treballen, etc. I per altra banda podem també oferir els nostres equipaments a aquells creadors que necessitin espais, utilitzar-los com a residències per a artistes i d’aquesta manera formar part activa del procés de creació. Un equipament públic ha d’estar obert i actiu, ha de donar servei a la ciutadania i també a qui els dona vida: actors, músics, ballarins, tècnics... perquè l’objectiu i la funcionalitat dels equipaments públics va més enllà de l’exhibició.

Fora dels equipaments la cultura ha de tenir protagonisme en l’espai de proximitat per excel·lència, que són les places i els carrers. Aquesta és una altra gran eina per afavorir l’accés a la cultura, situar-la als carrers i places dels municipis, aprofitant i afavorint la gran tradició que te el país de teatre i espectacles al carrer. Per altra banda aquest és l’escenari natural de la cultura popular del país, cal donar valor i suport a la presència de la cultura a la via pública, establint mecanismes (que no sempre són fàcils) per garantir-ne la presència.

Durant la pandèmia es va fer el pas de reconèixer la cultura com a bé essencial, aquest fet ens hauria de conduir a un major reconeixement d’aquest àmbit: socialment, políticament i també econòmicament. I en aquest sentit fora bo posar de relleu tots aquests aspectes de la cultura també a nivell local, ja sigui amb algunes de les mesures que s’han comentat anteriorment o, sobretot, a nivell econòmic, promovent eines com els estudis d’impacte econòmic d’aquells esdeveniments que cada municipi consideri. Amb l’objectiu de posar de relleu el retorn de determinats esdeveniments culturals en forma d’inversió. I per altra banda, afavorir el treball amb les regidories de turisme o promoció de ciutat. La cultura és coneixement, és salut, identitat, tradició i moltes altres coses, però també és una activitat econòmica i te una industria al darrera que molt sovint oblidem i cal posar en valor. La inversió en cultura te un retorn social molt alt i també molt evident, però també te un retorn econòmic que cal reconèixer i que és important tenir en compte, per exemple a l’hora d’elaborar els pressupostos.

 

Adelaida Moya

Vocal de la sectorial de Cultura

cultura@esquerra.cat