D’ençà que el 2010 Esquerra Republicana s’acomiadara de la Conselleria de Cultura, ha hagut de passar una dècada perquè la política lingüística haja tornat a primer pla de la mà de la Natàlia Garriga. I és que la seva arribada com a consellera i l’engegada de la maquinària per la llengua amb el nomenament d’un expert en la matèria com el Francesc Xavier Vila, van ser un tot a l’una fa cosa d’un any. El foment del català ha estat des de l’estiu passat un dels quatre eixos fonamentals fixats per a aquesta legislatura en què, com les línies que vindran tot seguit mostren, ha començat una nova etapa pel que fa a la política lingüística a Catalunya després d’un llarg període de sequera aguda.

S’ha iniciat el gran projecte que suposa el Pacte Nacional per la Llengua que, amb la intenció d’esdevenir un projecte participatiu que done com a resultat una política lingüística més transversal i consensuada en els pròxims anys, s’està desenvolupant en més 50 actes arreu de tot el país. Establert un diagnòstic objectiu basat en dades, el PNL té com a objectius incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua, facilitar-ne l’ús en tots els sectors i potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a primera llengua. Així, des de la presentació al gener, el procés participatiu del PNL no s’ha aturat: la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzen, juntament amb institucions com el Consorci per la Normalització Lingüística i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. A més, tothom hi pot col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat.

Però si hi ha un àmbit en què cal remarcar la política d’altura i l’èxit del consens, ha estat en Educació amb la resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que sentenciava la imposició d’un 25% de castellà a les aules del país. Calia vetllar per protegir el català a les classes i refundar un dels grans acords de la societat catalana. Així les coses i després d’una negociació difícil però reeixida amb Junts, el PSC i els Comuns, la llei del català a l’escola i el decret llei que fixa que no s’aplicaran paràmetres numèrics ni percentatges en l’ensenyament i ús de les llengües als centres educatius, han paralitzat de moment l’execució del 25% dictaminada pel TSJC; amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, ambdues normes suposen una primera victòria parcial que ha de permetre que el català siga la llengua d’aprenentatge de tot l’alumnat de Catalunya.

Sabedors, tanmateix, que només l’escola no és l’eina que ha de revifar la llengua catalana entre els més joves, s’ha lluitat la nova Llei de l’audiovisual de l’estat espanyol. Tot i que millorable, la llei estableix que el 5% dels ingressos d’aquelles plataformes que facturen més de 10 milions d’euros anuals a Espanya s’han de destinar a produir obra europea. D’aquests diners, el 70% ha de ser producte rodat en qualsevol de les llengües estatals. I, dins d’aquesta partida específica, el 15% s’ha de reservar per al català, gallec o basc. Es calcula que, amb les dades del 2020 com a referència, això equivaldrà a uns 15 milions d’euros. Esquerra Republicana va pactar, a més, la creació d’un fons per al doblatge perquè es doblen sèries i pel·lícules que s’oferiran a les plataformes; des de la llei s’insta les grans empreses del sector a incorporar aquestes versions doblades i subtitulades finançades per l’estat espanyol.

En la mateixa línia, el passat 28 de juny, el compromís establert entre el Departament de Cultura i Netflix al març, va començar a fructificar. La plataforma a demanda ja ha incorporat una dotzena de títols per tal d’assolir l’objectiu principal de l’entesa: Netflix inclourà 70 pel·lícules i sèries en català cada any. En un vessant més tradicional, se segueix treballant amb les sales d’exhibició de pel·lícules i els films estrenats als cinemes superen ja els 40 títols doblats i/o subtitulats en llengua catalana en el que va d’any. I, encara a l’entorn de l’entreteniment, la base de dades interactiva de videojocs comercials en català VDJOC, duplicava al desembre i en un any el nombre de jocs que permet consultar. Del centenar de jocs en català, setanta es poden jugar en PC i una quarantena estan disponibles per a Android, iOs, Nintendo Switch, PlayStation 5 i Xbox.

D’altra banda, el mateix 28 de juny, Cultura, a través de la Secretaria de Política Lingüística i la Direcció General de Cultura Digital, va obrir el període per a sol·licitar ajudes per a la incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics i videojocs amb l’objectiu de promoure l’ús del català en l’àmbit tecnològic; la convocatòria, que compta amb 75.000 euros més que l’any 2021, s’adreça a les empreses que vulguin oferir productes digitals amb versió en català. També al juny, la consellera Garriga va anunciar que el Departament de Cultura destinarà enguany 36,9 milions d’euros a l’audiovisual català, 7’5 dels quals aniran a parar a les convocatòries per a la producció de continguts audiovisuals en llengua catalana de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Amb relació a les accions destinades al foment de la llengua catalana dutes a terme per entitats sense ànim de lucre, la Secretaria de Política Lingüística ha previst un import de 600.000 euros per a promoure actuacions preferentment en els àmbits laboral i empresarial, digital, sociosanitari, cultural, esportiu i del lleure. I, en el marc de la inclusió, cal destacar que el Departament de Cultura, a través del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles, juntament amb l’Agrupació de Persones Sordes de Vic i Comarca, i en coordinació amb el MEV Museu d'Art Medieval, va presentar al març SignemMuseus, un projecte de cocreació que ofereix visites guiades realitzades per persones sordes signants en Llengua de Signes Catalana (LSC) als museus de Catalunya.

Finalment, cal posar en valor que els responsables de Cultura i de Política Lingüística dels governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, s’han reunit diverses vegades amb la intenció de fer front comú als nombrosos desafiaments que el català té al davant, dins el marc de la Declaració de Palma de 2017. Les reivindicacions unitàries del tracte igualitari a totes les llengües de l’estat espanyol davant el govern d’Espanya, el web amb la informació dels certificats de llengua catalana i les equivalències arreu del domini lingüístic, l’intercanvi i les trobades de talent creador a diversos punts de tots els territoris que comparteixen llengua i cultura o les diverses activitats emmarcades en la celebració el 2022 de l’Any Fuster, són bona mostra del que ens cal si volem sobreviure com a nació.

Perquè no, ja no s’hi valen només gestos simbòlics. Calen accions decidides com les fins ara subratllades i que demostren que Esquerra Republicana aposta per la recuperació, per convertir en oportunitats cadascun dels reptes que encara la llengua catalana al segle XXI. I és per això que continuem treballant perquè, tot i els esculls que el català afronta cada dia, volem fer que les coses passen.

Laura Domingo Comes

Presidenta de la Sectorial de Política Lingüística