El dissabte 22 d'octubre es va celebrar al centre cívic Montserrat Roig de Terrassa la jornada Educació als municipis amb el propòsit de formar els càrrecs locals i candidatures de cara a les properes eleccions municipals de 2023. La jornada, organitzada per la comissió sectorial d’Educació d’Esquerra Republicana, es pot visualitzar en vídeo aquí.

Presentació

Andreu Freixes, president de la sectorial d'Educació, va ser la persona encarregada de donar la benvinguda i fer la presentació, el qual va destacar que educació i municipis són indestriables per construir un país de dones i homes lliures. També va participar a la presentació la Núria Mora, secretària de Polítiques Educatives del Departament d'Educació, que va aprofitar per destacar l'aposta republicana per fer l'escolaritat el màxim equitativa possible. A la presentació també hi va intervenir l'Ona Martínez, candidata a l'alcaldia de Terrassa, que va explicar que a Terrassa s'ha fet una política valenta per l'educació i l'equitat combatent la segregació escolar. 

Micropobles: present i futur educatiu

Seguidament va tenir lloc la primera de les taules rodones, dedicada a tractar de les escoles rurals als micropobles, que fou presentada i moderada per en Xevi Vilà, coordinador de Planificació Educativa dels SSTT de Girona, en que va destacar que l’escola és el principal servei per donar vida al poble.

Primer, en Salvador Tresserra, alcalde de l'Estany, va exemplificar com és d'important l'escola rural per donar vida al poble i la importància del director/a d'escola per a integrar l'alumnat. En segon lloc, va intervindre en Xavier Camps, alcalde de Palau de Santa Eulàlia, que va posar l'accent a entendre la ruralitat com a singularitat diferent i la importància de les escoles rurals al micropobles per combatre la despoblació i l'envelliment. I finalment, en Jean-Marc Segarra, director general de Centres Públics, que va fer una radiografia de l'establiment d'escoles rurals al país, fent èmfasi en que cal adaptar la normativa per portar les escoles rurals al segle XXI.

Escoles d’arts, educació i cultura

La segona taula rodona va ser presentada i moderada per en Jordi Umbert, director de l'Escola d'Arts i regidor de Santa Perpètua de Mogoda, que va dedicar-se a tractar sobre els ensenyaments artístics com a eina d'equitat i el paper clau que tenen els municipis en l'educació i la cultura.

La primera en prendre la paraula va ser l'Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega, que va explicar el compromís de la ciutat vers la cultura i els ensenyament artístics, especialment com a eina d'equitat, per tal d'aconseguir que tothom hi tingui accés. El segon en parlar va ser el Carles Miró, director de l'àmbit de Cultura i Educació de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallés, que va explicar els projectes que s'estant duent a terme a Sant Cugat per portar els ensenyaments artístics a les escoles, de manera que sigui un servei que arribi a tothom.  En tercer lloc, va parlar la Gemma Sendra, regidora a l'Ajuntament de Barcelona, que va proposar el concepte de culturalitzar l'educació amb una mirada contemporània, interdisciplinar i intercultural amb especial atenció als districtes on hi ha més desigualtat. I finalment, va intervenir la Núria Mora, secretària de Polítiques Educatives, que va alertar que "no tot hi cap a les escoles" i que cal plantejar-ho tot posant l'alumne al centre i amb la màxima de l'equitat.

Escoles bressol

La tercera taula rodona, dedicada a tractar de les escoles bressol, va ser presentada i moderada per en Daniel Recasens, regidor d'educació de l'Ajuntament de Reus, assenyalant que competencialment és la part que ens toca als municipis i on comença la segregació.

El primer a intervenir va ser en Miquel Reverter, alcalde de Castellfollit de la Roca, que va explicar el cas del tancament i la reobertura de l'escola bressol al seu poble i de com és d'indispensable el servei d'escola bressol per estabilitzar la població. En segon lloc, va parlar en Jordi Maresma, regidor d'educació a l'Ajuntament de Castelldefels, que va explicar l'aposta del seu municipi vers el pla educatiu d'entorn i la xarxa de cases d'infants, un projecte pedagògic que vol transcendir el concepte d’escola bressol. La tercera en tractar la qüestió va ser la Sandra Castro, regidora d'educació de la Paeria de Lleida, que va explicar l'aposta per l'equitat i contra la segregació escolar a la ciutat, així com la importància de treballar la coeducació en edat precoç. I finalment, va prendre la paraula en Jean-Marc Segarra, director general de Centres Públics, que va explicar la importància de les escoles bressol per a l’èxit escolar, compensar la desigualtat i promoure la conciliació laboral, així com també per mantenir l'equilibri territorial, i va situar les actuacions del Departament d'Educació per a dur-ho a terme. 

Equitat i èxit

La darrera taula rodona, amb el títol Equitat i èxit, va ser presentada i moderada per en Rafa Homet, assessor d'educació a l'Ajuntament de Terrassa, que va posar de manifest el salt qualitatiu que ha significat que Esquerra Republicana estigui al capdavant de les regidories d'educació de 7 de les 23 ciutats de més de 50.000 habitants del país.

El primer ponent en tractar la qüestió va ser en Rafa Cuenca, regidor d'educació de Manlleu, que va explicar el treball de la seva ciutat en polítiques educatives contra la segregació escolar des dels anys 90 amb l’objectiu final de que tot l’alumnat tingui les mateixes oportunitats. En segon lloc va parlar la Marcel·lina Bosch, subdirectora general de Suport a les Famílies i a la Comunitat Educativa, la qual també va estar 33 anys al capdavant d’educació a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Ella va posar l'accent en que  l’educació ha de tenir una mirada comunitària,  en que els ajuntaments tenen un paper fonamental en la construcció de xarxes educatives compartides. En tercer lloc va parlar en Juanjo Falcó, assessor de la Paeria de Lleida, que va ressaltar la importància de parlar d'equitat enlloc d'igualtat. Per a ell, l’equitat és el conjunt d’actuacions positives que es fan des dels municipis i el Departament per garantir que tots els alumnes, amb independència de les seves condicions, puguin tenir èxit. Entre elles, va destacar la regulació de la programació de l’oferta educativa per tal de reduir la segregació escolar, una segregació que ell considera una injustícia que no és inevitable, però que per això cal afrontar un discurs ideològic potent sobre les desigualtats. I finalment, va parlar la Teresa Ciurana, regidora d'educació de l'Ajuntament de Terrassa, que va posar l'accent en que cal llegir bé la realitat que tenim en relació a la segregació, en especial per detectar bé les necessitats socio-educatives en relació a la pobresa, i així poder planificar una oferta ajustada de manera que la matricula viva no obligui a concentrar alumnat vulnerable en determinats centres escolars.

Cloenda

I finalment va tenir lloc la cloenda de la jornada a càrrec del Joan Cuevas, director general d’Innovació i Currículum, que va fer una repassada d’on som i on anem, posant l'accent en els resultats globals de l'educació i les mesures que s'estant prenent des del Departament d'Educació en la lluita contra la segregació escolar i per l'equitat com la gratuïtat de l'Infantil 2.

Podeu llegir el contingut complet de la jornada en aquest enllaç: 

https://www.esquerra.cat/uploads/20221028/jornada_2022_10_22_Educacio_als_municipis.pdf

O bé veure el vídeo sencer de la jornada aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=lF3MFo3ZrBE