Als Països Catalans se senten prop de 300 llengües. En aquest context, el català -com a vehicle d’expressió d’una societat, tret característic d’una cultura i patrimoni també dels habitants no catalanoparlants dels nostres territoris- ha de ser la llengua de cohesió del conjunt de la ciutadania. I, en aquesta tasca ingent, les institucions municipals esdevenen peça clau. Els consistoris -allà on el tracte amb la ciutadania ateny el grau màxim de proximitat- han de ser model d’usos lingüístics i, alhora, han de vetllar perquè els parlants puguen exercir com a ciutadans en qualsevol situació concreta i viure-la amb total normalitat usant el català. És per això que Esquerra Republicana considera l’Ajuntament jàssera d’una administració exemplar amb els drets lingüístics de la ciutadania.

Amb aquesta voluntat, proposem fer del català̀ la llengua d’ús normal i preferent tant en els usos externs com interns, tot garantint el coneixement i l’ús del català del personal municipal i la incorporació de clàusules lingüístiques en la contractació́ pública. Amb aquesta finalitat, pensem que cal crear regidories de Política lingüística, responsables de vetllar per l’ús del catalài d’impulsar plans municipals de normalització que, entre d’altres, reconeguen la necessitat de respondre amb responsabilitat lingüística a la pèrdua creixent de diversitat lingüística al món i fomenten l’acolliment en català posant en valor les llengües de la població nouvinguda. Crucial és en aquesta línia el programa “Entesos!”, inclòs en el nostre programa electoral, l’objectiu de la qual és detectar els ciutadans que es troben en situació d’indefensió lingüística perquè no coneixen suficientment la llengua catalana i ajudar-los a resoldre aquest problema.

D’altra banda, avui que les dades mostren un retrocés clar de l’ús social de la llengua, el municipi ha de ser un entorn lingüístic connectat amb el jovent. Les noves generacions han de poder viure “En català a temps complet”, proposta electoral que s’ha de traduir en projectes extraescolars, activitats lúdiques i culturals, entorn digital, mitjans de comunicació locals o productes de consum habitual en llengua catalana a l’entorn més pròxim.

Des de l’àmbit local cal actuar perquè la gent puga accedir a la formació i al lleure en català, perquè les xarxes socials i les festes majors siguen en la llengua pròpia del territori, perquè les empreses locals i el teixit associatiu es convertisquen en un actiu més en l’empresa col·lectiva d’assolir la plena normalització lingüística del català als nostres pobles i ciutats. I és que en Esquerra Republicana treballem per a convertir cada repte en una oportunitat transformadora; treballem sense aturar-nos pel català.

Laura Domingo Comes, presidenta de la sectorial de Política lingüística

llengua@esquerra.cat