Que l’estat espanyol no és neutral pel que fa a la cultura i a la identitat de la ciutadania és una obvietat; i trobar-ne evidències és tan senzill com mirar de viure plenament un dia qualsevol en una llengua oficial diferent del castellà. El compromís de qui controla l’aparell administratiu i el repartiment dels recursos és en direcció única a favor del castellà i, tot i que la Constitució espanyola afirma en l’article 3 que les llengües oficials “seran objecte d’especial respecte i protecció”, la realitat aboca els habitants no castellanoparlants de l’estat espanyol a renunciar a l’exercici dels seus drets lingüístics en nombroses ocasions.

Així les coses, les persones catalanoparlants -forçosament bilingüitzades- patim una vulneració sistemàtica en els nostres usos lingüístics, la qual afavoreix l’autocensura i ens impedeixen d’actuar com a parlants en qualsevol situació concreta i viure-la amb total normalitat usant el català, l’occità o la llengua de signes. Ens cal, doncs, desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística perquè puga existir igualtat de condicions per al conjunt de la ciutadania; perquè als Països Catalans no hi haja habitants de segona.

Més de noranta anys avalen la lluita d’Esquerra Republicana pels drets i les llibertats que inclouen, també, la llengua i la cultura. I, per això, proposem modificar el Reglament del Congrés dels Diputats perquè totes les llengües oficials hi siguen llengües d’ús i de treball; establir com a requisit que tot el funcionariat de l’estat espanyol destinat a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears entenga i parle el català; i, a més, instar l’estat espanyol perquè, d’una vegada per totes, es deixe de tripijocs i demani que el català, l’occità i la llengua de signes catalana siguen llengües oficials de la Unió Europea.

L’estat espanyol ha de complir els preceptes de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, de la qual és signant. I, en aquesta línia i entre d’altres, cal derogar l’article 145 de la Constitució espanyola per a permetre -sense vetos- la cooperació entre la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears; concedir un nou múltiplex per a fer efectiva la reciprocitat entre TV3, À Punt i IB3 a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears; i, encara, aprovar una llei que reculla l’equivalència de les denominacions de valencià i català per a la llengua.

Finalment, i en l’àmbit crucial de la difusió cultural en llengua catalana, proposem accions com ara establir un nou fons d’ajuts i crèdits per al foment de l’edició, la publicació i la lectura en català i occità; augmentar per llei la quantitat mínima que l’estat espanyol ha d’aportar als ajuts i crèdits per a la cinematografia i l’audiovisual en llengües catalana i occitana, i perquè els productes siguen igualment accessibles a les persones signants; regular l’obligació de les plataformes de publicar les dades de compliment de quotes lingüístiques; i, també, augmentar el pressupost per al foment i la internacionalització del català i l’occità a través de l’Institut Ramon Llull i l’Institut d’Estudis Aranesi.

La feina incansable a Madrid per a protegir la vehicularitat del català a l’escola en la nova Llei d’Educació espanyola o la quota assolida per a la protecció i el foment de les llengües oficials diferents del castellà dins de la Llei de l’Audiovisual, són sols dues de les accions que evidencien la voluntat -i la capacitat- transformadora d’Esquerra Republicana. Deia Antoine de Saint-Exupéry que “un objectiu sense un pla és només un desig”. Esquerra Republicana fa vora un segle que té clar l’horitzó; però el que és més important encara: enllà dels anhels de qui s’aferra al somni sense estratègia, hi ha el projecte i el treball infatigable de qui fa política tenaç i constructiva perquè no siga feta contra nosaltres.

Laura Domingo Comes

Presidenta de la sectorial de Política Lingüística

llengua@esquerra.cat