El 23 de juliol vinent els ciutadans de l’Estat estan cridats a les urnes per escollir els diputats i senadors de les Corts espanyoles. Potser des de Catalunya siguin unes eleccions que puguin semblar llunyanes; el marc polític, social i cultural del Principat reflecteix tota una altra realitat que no és la d’Espanya. Malauradament, en el conjunt dels Països Catalans les propostes més reaccionàries i més culturalment genocides van obtenir el 28 de maig passat una força que no podem negligir. L’ombra del feixisme, per tant, no la tenim tan lluny com podríem suposar.

Es tracta d’un feixisme sense complexes, negacionista del canvi climàtic, LGTBIfòbic, contrari als drets de les dones, xenòfob i racistes, enemic de la llengua i la cultura catalanes i de la resta de nacionalitats de l’Estat, entre molts altres adjectius. En el nostre àmbit, el president del Partit Popular ja ha anunciat que, en cas de poder arribar al Govern, la llei de Memòria del 2022 seria una de les primeres a derogar.

Finalment té, en la seva ment, una lògica abassegadora. Tan abassegadora com va ser per als vençuts l’opressió dels vencedors de la guerra d’Espanya. Una llei que posi negre sobre blanc les repressions patides, que declari il·legal un règim nascut d’un cop d’estat, que parli de rescabalar moralment i material les víctimes, malauradament ja en els seus descendents de vegades de segones generacions, que parli dels drets nacionals trepitjats, llengua, cultura pròpies, de dignificar els perseguits per raons de gènere, opció sexual...això, per aquells que van vendre un relat de pau i concòrdia quan només se sentia el silenci dels cementiris i les remors somortes de les presons i els exilis, resulta inacceptable.

Certament, no era la llei que haguéssim volgut , i de fet ens vam abstenir en la seva votació al Congrés. Tal i com recollim en el nostre programa, i entre d’altres, cal concretar, inventariar, iniciar els processos de rescabalaments, crear les comissions que els han de donar contingut... i per això, però no només, ens toca lluitar. Permetre que els nous feixismes la deroguin seria tornar vint, quaranta anys enrere, i ja no estem per més retards en el reconeixement de les víctimes, la recuperació dels cossos de les fosses comunes i tantes i tantes accions de justícia i reparació que el règim del 78 ha volgut, deliberadament, deixar arraconades.

Manuel Pérez Nespereira

President de la sectorial de Memòria