Parlar en català al Congrés dels Diputats ja és una realitat. Han fet falta anys de lluita perquè l’ús d’una llengua diferent del castellà siga permés a la cambra baixa; perquè més de dotze milions d’habitants de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià hagen vist reconeguda a les Corts espanyoles la seua llengua oficial; perquè una interrupció o una expulsió de l’hemicicle no recorde a una part de la ciutadania que viu a l’estat espanyol que ser bilingüe, segons com, et converteix en individu de segona.

El passat 19 de setembre, Gabriel Rufián es va convertir en el primer diputat de la història a parlar en català oficialment al Congrés. La intervenció posava fi a unes reivindicacions antigues i suposava el reconeixement dels drets lingüístics de milions de parlants. Per damunt de les actituds irades de qui no assimila la fi de l’uniformisme dogmàtic imperant fins ara, el català va ressonar a les Corts espanyoles convertint en acte revolucionari allò que hauria d’haver sigut normal molt de temps abans.

Esquerra Republicana aconsegueix així una fita, ben sovint, disputada en solitud. La feina obstinada consolida la igualtat lingüística en l’exercici de la política a Madrid i fa trontollar el supremacisme cultural més ranci. El partit s’apunta una victòria inqüestionable en l’assoliment d’uns drets que mai no haurien d’haver estat negats. Una vegada més, la coherència política i la responsabilitat lingüística irrompen per a dignificar la llengua i trencar el silenci en català.

Laura Domingo Comes

Presidenta de la sectorial de Política Lingüística

Esquerra Republicana

llengua@esquerra.cat