El món de la cultura i la comunicació està experimentant una transformació radical que prefigura un canvi d’època. Per una banda, la digitalització de totes les formes de producció i distribució de bens simbòlics està esdevenint la principal palanca tant en l’esfera econòmica, com en la política. De l’altra, les formes d'accés al coneixement i els bens culturals estan experimentant un canvi d’hàbits de consum i una evolució de les habilitats socials sense precedents. Amb la irrupció progressiva de la banda ampla mòbil (5G, 6G...) aquest potencial transformador és veurà multiplicat. Per això mateix, la gestió de l'espectre radioelèctric es situa com a element central de les polítiques digitals i el converteix en un recurs estratègic per a qualsevol país. Un bé molt preuat. Un bé estratègic.

Ara fa vint anys, amb la irrupció de la TDT i l’augment de l’oferta televisiva en obert, es va fer evident que la societat catalana necessitava ampliar la franja d’espai radioelèctric per ampliar l’oferta televisiva pública. Es tractava de que la CCMA passés a disposar un múltiplex addicional. Només d’aquesta manera es podria completar l’oferta, preveure l’alta definició o negociar la reciprocitat del senyal amb l’oferta audiovisual pública del País Valencià i les Illes. Això va permetre que l’any 2011 TV3 pogués oferir un canal generalista i quatre canals temàtics (infantil/juvenil, cultural, informatiu i esportiu). Obtenir aquest múltiplex addicional va ser com arrencar un queixal en viu a l’Estat. Però les retallades pressupostàries del “bienni negre” (pactes CiU-PP) van provocar encongir l’oferta i desocupar el segon múltiplex... Naturalment, l’Estat no va trigar ni un mil·lisegon en recuperar el múltiplex com un tresor que li hagués estat arrabassat de forma injustificable.

Avui, la necessitat de disposar de més espectre radioelèctric per desenvolupar les prestacions de la banda ampla mòbil fa que la Unió Internacional de Telecomunicacions estigui preveient la desaparició de la TDT amb un horitzó immediat. Davant d’aquesta perspectiva, el republicanisme català hauria de fixar-se de forma urgent tres objectius complementaris: ampliar el termini per a la desaparició de la TDT més enllà del 2030, obtenir la recuperació del segon múltiplex de gestió pública (que facilitaria la reciprocitat) i, finalment, reivindicar la gestió o la cogestió de l’espai radioelèctric des de Catalunya. De la mateixa manera que sense gestió o cogestió fiscal no hi ha sobirania econòmica, sense gestió o cogestió de l’espai radioelèctric no hi ha sobirania cultural. I sense sobirania econòmica i cultural, no hi ha sobirania política efectiva.

Enric Marín i Otto

Jordi Fortuny i Batalla