L’any 2007, i fruit de la reclamació contumaç del moviment memorialístic i la correlació de forces, el Govern Zapatero aprovava la primera llei de memòria històrica de l’Estat espanyol. Esquerra Republicana hi va votar en contra amb l’esglai de l’esquerra espanyola que acusava l’aleshores diputat republicà Joan Tardà de ser un maximalista forassenyat per dir que distava molt de ser un text que feia veritable justícia, honor a la veritat i reparació a les víctimes. L’ala esquerranosa del jacobinisme maldava per donar per tancada la carpeta.

El 19 d’octubre del 2022, quinze anys després de tot allò, entrava en vigor la nova llei de memòria aprovada a les Corts espanyoles després d’un llarguíssim tràmit i d’intenses negociacions. Aquesta vegada el republicanisme català va optar per abstenir-se. Una abstenció que reconeixia alguns avenços en allò més simbòlic, doncs s’anul·laven les sentències del franquisme -inclosa la del President Màrtir 82 anys després-, es considerava il·legal el Règim sorgit del cop d’estat del 36 i es posava de relleu la persecució de les cultures catalana, basca i gallega; no obstant la nova llei no reconeixia ni les responsabilitats patrimonials de l’Estat espanyol envers les víctimes ni permetia que es poguessin jutjar els botxins. Així doncs, ni 15 anys abans s’havia tancat la carpeta com l’hi deien al company Tardà, ni es donaria per bo que ara es tancava. Tal com digué la diputada Carolina Telechea en el discurs del debat de l’aprovació de la llei: “no prenguin l'abstenció del meu grup com un vot de confiança, sinó més aviat com un vot en senyal d'advertència i protesta, una reserva que ens permet estar alerta per assegurar-nos que compleixin amb allò que aquesta llei de memòria els compromet avui aquí”.

Aviat farà un any de l’aprovació de la nova norma i en queda tot el gruix per desplegar, doncs el text atorga un reguitzell de mandats al govern espanyol: auditories de béns espoliats, catàleg de propostes de reparació, inclusió de les nul·litats de les sentències als expedients judicials i un llarg etcètera de deures que els pertocarà fer als responsables de torn en la propera legislatura. El republicanisme català, conjuntament amb tot el moviment memorialístic, hi serà amatent perquè compleixin amb el compromès i tornar insistir en avançar cap a la consecució de la veritat, la justícia i la reparació.

Sergi Tarrés i Sales

Membre de la sectorial de Memòria

Esquerra Republicana

memoria@esquerra.cat