En plena retirada republicana i amb els franquistes victorejant per Girona, es van produir enfrontaments a la llera esquerra del Ter. La muntanya de Sant Julià de Ramis, un punt històricament estratègic ja des de l’època dels ibers, va ser un paratge on es van intercanviar trets. La resistència a l’avanç franquista es va articular entorn de la construcció d’unes trinxeres a fi d’evitar que es creués el riu i consegüentment guanyar temps per arribar a França. El foc creuat es va perllongar durant uns dies contra els emplaçaments de l’exèrcit franquista, que es trobava a Campdorà, a l’altre costat del Ter. Avui encara es conserven els vestigis d’aquestes trinxeres, els quals formen part del record d’alguns veïns i veïnes i del patrimoni memorial del poble.

Recentment, de la mà del Memorial Democràtic, s’ha instal·lat un senyal informatiu que explica aquestes trinxeres que els republicans van erigir a les acaballes de la Guerra Civil. Des d’ara, Sant Julià de Ramis s’incorpora com un punt més de l’itinerari de la Retirada de 1939, que va des de Cassà de la Selva fins a Elna. Però, més enllà d’aquest fet, perquè és important aquesta política de memòria històrica?

A escala local, recuperar la història allà on ha quedat arraconada a través de la memòria dels veïns i veïnes és una tasca que tots els municipis haurien de fer seva. I, òbviament, aquesta s’ha d’escriure havent passat pel sedàs dels especialistes. Penso que això és doblament necessari per a dues raons. La primera, perquè la Generació Z, la gent nascuda pels volts del 2000, ja no pot escoltar cap explicació en primera persona de l’època de la República i la Guerra Civil, en el sentit que els seus familiars, per edat, ja són fills d’un altre període. Evidentment, les fonts existeixen igualment, i aquí rau la importància d’aprendre Història durant l’educació obligatòria, però, de totes maneres, el vincle és matisable: no és el mateix que el teu avi t’expliqui anècdotes de la guerra que veure’n una pel·lícula recreativa tot menjant crispetes. La segona raó, com antídot contra la creixent onada reaccionària que ha generat un estat d’opinió i normalitzat unes actituds que, fins fa ben poc, pensàvem que teníem ben superades i que pretén arrabassar drets aconseguits. Una maror que a l’Estat espanyol agafa un tint gris-franquista contra els drets fonamentals i que sacseja les regles democràtiques. Hem de ser conscients que els drets els tenim perquè s’han guanyat prèviament i, per tant, s’han de lluitar igualment cada dia.

Escoltar com el santjulianenc Josep Ribas explica que, de petit, juntament amb la seva mare, es va atrinxerar per evitar les bales dels franquistes, fa que un forat embardissat, s’ompli de sentit. Les institucions han d’impulsar la resignificació d’aquests espais. Recuperant la història personal d’aquest veí s’escriu, també, una petita part de la història del poble. Però la conclusió de tot plegat també exigeix allunyar-nos d’una visió purament nostàlgica o emotiva. La continuïtat històrica traçada ens ha d’encoratjar a continuar avançant, malgrat l’actual clarobscur, cap a una societat menys desigual, més justa.

En definitiva, només coneixent el passat sabrem d’on venim, comprendrem les giragonses del present i tindrem eines per construir el futur que volem.

Marc Sayols Batlle

Membre de la sectorial de Memòria

Esquerra Republicana

memoria@esquerra.cat