Rere el soroll i el conflicte quedaran els fets i les dades: els darrers anys han estat una autèntica revolució dins el sistema d’educació a Catalunya.

La decidida aposta per l’equitat dins el sistema, amb el decret d'admissió -amb l’increment exponencial en la detecció d’alumnat vulnerable, la creació generalitzada d’oficines municipals d’escolarització o el suport econòmic per a l’escolarització de l’alumnat vulnerable (les conegudes “motxilla NESE”)- s’ha traduït en un descens de la segregació al país. En la mateixa línia, el Pla de Millora d’Oportunitats Educatives ha aportat una injecció inèdita de recursos als plans educatius d’entorn i ha donat l’oportunitat a centenars d’alumnes d’accedir a activitats que el context socioeconòmic que els envolta els nega.

Aquest ha estat el govern pioner en la gratuïtat de l’I2 per a les famílies, un salt endavant determinant en la igualtat d’oportunitats educatives també a Infantil. Una educació infantil que, per cert, ha vist reduïda significativament la ràtio d’alumnat per aula. I, pel que fa a la Formació Professional, hi ha hagut una voluntat manifesta de millorar-ne la qualitat i atendre’n la demanda; amb aquest objectiu s’han ofert noves places públiques i s’ha parat especial atenció als sectors emergents; el repte ara és garantir una oferta formativa adaptada a les diverses àrees d'interès dels estudiants i, alhora, a les necessitats reals del mercat laboral.

El Departament d’Educació ha abordat, igualment, la bretxa digital i vetlla perquè tots els estudiants, independentment de la seva situació socioeconòmica, tinguin igualtat d'oportunitats en l'entorn digital en una estratègia de país sense precedents. Un país que, per cert, compta amb 7.600 docents que s’han incorporat al sistema i que té una llei de gran consens que fa èmfasi en la preservació i promoció del català com a llengua vehicular en l'àmbit educatiu davant dels atacs uniformitzadors a una escola en llengua catalana garant d’equitat i en què aquells centres que segreguen per sexe ja no reben subvenció pública.

Esquerra Republicana transforma i -encara que de vegades es cometen errors quan l’abast d’allò que es pretén és ample i profund- entoma els desafiaments de l’educació del segle XXI amb la certesa que les mesures preses han de tenir un impacte significatiu de millora en els propers anys.

Rafa Homet, president de la sectorial d’Educació

Laura Domingo, secretària general de la sectorial d’Educació

Maria Vidal, secretària general adjunta de la sectorial d’Educació