Recentment, hem renovat l’executiva de la sectorial de Política Lingüística. Encetem, doncs, una nova etapa. Una nova etapa que, de fet, no és nova del tot perquè, tant l’equip com jo mateix com a nou president, seguim una línia de continuïtat amb tota la feina que s’ha fet anteriorment. Per tant, il·lusions i forces renovades, i amb la mateixa línia de sempre.

I quina és aquesta línia? La que s’expressa a través de la feina engegada des de la Secretaria de Política Lingüística i des de la Conselleria de Cultura amb Natàlia Garriga al capdavant, a partir del juny del 2021. Això és: posar la llengua al primer terme del debat públic i reforçar-lo en tots els àmbits; trencar amb el discurs triomfalista sobre la llengua que s’ha emès des de les institucions durant l’última dècada, segons el qual tot anava bé; invertir en polítiques lingüístiques (fer-ne créixer el pressupost); i el més ambiciós de tots, capgirar la tendència a la baixa en l’ús de la llengua.

I com a exemple paradigmàtic de tot plegat tenim el procés de renovació de la CCMA, amb la presentació de les marques 3Cat i EVA, que són molt més que una rentada de cara. És una aposta decidida pels continguts multiplataforma, orientats sobretot cap al jovent i la infància, i amb un nivell d’exigència pel que fa a la qualitat que pretén tendir a l’excel·lència, perquè es consolidi com una eina clau en aquest procés de canvi de tendència que dèiem.

Més enllà d’això, la feina que s’està fent és ingent. I representa una alenada d’aire fresc després de lustres en què no passava res. Per exemple en els àmbits d’Educació i Universitats, en què s’hi ha incidit efectivament com mai tant des del vessant legislatiu, com des del pressupostari. O en l’àmbit del Consorci per a la Normalització Lingüística, que incrementa oferta i inicia reformes estructurals. O els acords amb les plataformes digitals per a la inclusió de títols doblats o subtitulats en català, que comença a donar fruits. O en l’àmbit de la Salut, en què mai s’hi havia volgut entrar. O els plans de foment de l’ús dels departaments de Drets Socials i de Justícia. O en el desenvolupament de materials per poder treure’s el carnet de conduir en català. O inversions en l’àmbit dels videojocs, del món de la música i del cinema (ja s’ha vist un canvi de tendència en els últims premis Gaudí). I molt més: la llei de l’audiovisual d’Espanya, l’oficialitat al Congrés dels Diputats i la feina que s’està fent perquè sigui llengua oficial a Europa, el projecte AINA que avança i evoluciona… Tot plegat, sota el paraigua del Pacte Nacional per la Llengua, que aviat començarà a caminar formalment i a donar fruits.

Per tant, sí, estem en un moment de “treballs en curs” amb l’objectiu de capgirar la situació de la llengua que, efectivament, és delicada però encara reversible. Des de la sectorial hi continuarem apostant i acompanyant tant com puguem.

Oriol Torres i Planes

President de la sectorial de Política Lingüística

llengua@esquerra.cat